Començar

9 gener 2010

Any nou! Any nou i pareix que tot canvia. Il•lusions noves, propòsits nous, vida nova (com diu la dita)… Renovació! Per això, amb aquesta renovació que sofrim en el canvi d’any, jo torne a escriure al blog per desenvolupar allò dit a la primera entrada que hi vaig fer.

Avui comentaré una mica els paratextos. No obstant, em centraré en el pròleg. Pel que fa al títol, cal dir que és de tipus temàtic ja que llegint-lo A peu pel Comtat i la Marina podrem deduir el que tractarà l’obra. En segon lloc, comentar l’aparició d’una dedicatòria de part de l’autor per als seus fills. I finalment, el pròleg.

El pròleg serveix a l’autor per presentar l’obra i els seus objectius. En el nostre cas, Josep Maria Espinàs comença justificant l’escriptura de l’obra. Tot comença a partir d’una crítica d’un lector que malinterpreta un comentari del nostre autor. Espinàs s’havia estranyat que li parlaren (a ell, un desconegut) català al viatge que feu per l’Alt Maestrat i el lector li va fer una crítica afirmant-li que no sabia on es parlava català. Però el més interessant és el suggeriment que li feu. El convidà a fer un viatge per “les muntanyes d’Alcoi”. L’autor, així doncs, i agradant-li la idea de visitar el sud del País Valencià es decidí a fer aquest meravellós viatge, però canviant la ruta que li havia suggerit el crític. Espinàs passaria pel Comtat i la Marina. Dos comarques escollides pel seu paisatge ple d’una naturalesa atractiva i lligades amb un fet històric decisiu com és l’extensa població musulmana en els segle XV i l’expulsió que provocà una certa desertització a aquestes terres.

Tot seguit, però continuant en el pròleg, ens resumeix per on passarà (la qual cosa ens centrarem en altres entrades), la seua organització i l’objectiu final. Un objectiu basat en l’escriptura, ja que aquesta obra li servirà per seguir amb la seua literatura de viatges i continuar un estil que treballa amb el pas del temps i de les experiències en el qual aspira com ell mateix diu “a una precisió i a una composició narrativa allunyades de qualsevol pretensió efectista”.

Aleshores, aquestos són els punts de partida i els perquès d’un viatge a peu per aquestes terres del sud del País Valencià. D’aquesta manera, i coneixent la justificació i el contingut de l’obra acabe la segona entrada de les huit que hi faré per conéixer una mica més una obra repleta de la bellesa paisatgística que em rodeja.

Feliç any 2010! Que la vostra il•lusió i les vostres ganes no morin mai!

Leave a Reply



¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 10 7 ?