“Mentira”

12 gener 2010

La gelor em crema. Note com el fred m’arriba a totes les extremitats. Em pose una manta al damunt però la sensació segueix. Aleshores pose en marxa el meu pensament. Imagine! Necessite la calor del pensament. M’imagine un calorós dia d’estiu en el qual el sol brilla i on m’il•lumina una dolça sensació.

Açò em recorda un passatge de l’obra d’Espinàs. Per una banda, perquè el viatge transcorre en plena estació estival. Estació que em transmet alegria, vivesa, moviment, passió. Per l’altra banda, em ve al cap perquè en l’estada de l’autor a Benilloba esmenta “la mentira”. Què és? Doncs, és una beguda que conté café-licor i granissat de llimó. No l’haveu tastat? Aquesta combinació se sol beure a les festes dels pobles del Comtat i de vegades com l’autor comenta, els joves la consumim amb perillós entusiasme. Pel que fa a la meua opinió, té un gust deliciós i refrescant. Em recorda a ixes nits d’estiu caloroses i vives. La “mentira” entra al cos amb facilitat i és una beguda que enganya, d’ahí el seu nom.

Tot açò em fa relacionar-ho amb la calidesa. Una calidesa que gràcies a la imaginació ha penetrat al meu cos i m’ha fet oblidar per uns minuts la gelor hivernal. D’aquesta manera, he aconseguit crear-me una mentida i recordar moments que any rere any repetisc com un cicle ple de noves sorpreses.

I per avui ja n’hi ha prou. Bon dia i recordeu:

Una mentida no fa mal ningú.

Leave a Reply



¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 11 3 ?