Corrents de mar

Avui ja supere l’equador. És la quinta entrada i hi tractaré un dels motius que impulsen l’autor a emprendre un viatge per aquestes terres del Comtat i la Marina. Em centraré en el paisatge i la història (tots dos lligats entre si).

Així doncs, aquestos paisatges no només estan plens d’una esplèndida natura, sinó que, a més a més, se’ns ofereix una important arquitectura històrica. Amb açò, faig referència als nombrosos castells que els musulmans deixaren. Aquest és un tema que interessa l’autor, ja que en tot moment en que veu un castell o una fortificació antiga li venen al cap comentaris sobre l’estada dels musulmans. Una estada a les nostres actuals terres que va tenir una durada aproximada de 500 anys en la qual ens deixaren obres arquitectòniques com un munt de castells que s’anomenen a l’obra, a més d’altres que no hi apareixen com la torre de Cocentaina -dic torre, perquè sé que als socarrats no els fa massa gràcia aquesta denominació. Però també, em heretat una enorme quantitat de vocabulari, tant noms comuns com noms propis així com poden ser el de diverses poblacions per les quals el nostre protagonista viatja.

D’aquesta manera, no hi ha dubte que l’estada dels musulmans ens va deixar gran quantitat de coses positives. Aleshores, tampoc deuríem oblidar que les festes de “moros i cristians” també ha de veure amb ells, ja que la “reconquesta” per part dels cristians sobre els musulmans donen origen a aquestes meravelloses festes.

No voldria allargar-me molt més i abans d’acabar m’agradaria recalcar aquestes persones que van viure generació rere generació durant un gran nombre d’anys ací. Ara nosaltres som els afortunats que vivim al voltant d’aquestos paisatges replets de qui sap quins misteris passats, plens del pas de diverses cultures (que tant ens ha enriquit). Un paisatge que tinc el gust de poder albirar i que Espinàs ens descriu amb un estil sobri i alhora atractiu.

I ja per finalitzar conclouré amb unes paraules que m’han cridat l’atenció i on barreja dues fonts importants de l’obra – paisatge i paraules- que citaré textualment:
“Les paraules són unes ulleres per descobrir el paisatge, i el paisatge és l’eina per entendre les paraules”.